• Montse

Menjar com a estratègia emocional

La funció fisiològica de la gana és evident: convidar-nos a menjar per tal de sobreviure i, així, promoure la supervivència de la espècie. No obstant, amb els anys (millor dit, segles), la gana ha anat veient-se afectada per les noves funcions que anava adoptant el menjar. Unes de les més clares és la funció social: no solament està culturalment acceptat, sinó que la nostra cultura promou les reunions per dinar, sopar o prendre un cafè amb el nostre entorn social.


Ara bé, el menjar ha adoptat una altra funció en molts de nosaltres, com a conseqüència de l’associació que hem anat fent al llarg de la nostra vida: és molt probable que el menjar hagi esdevingut un remei contra l’estrès o, si més no, el recurs que utilitzem després d’una jornada estressant a la feina per relaxar-nos.


És molt possible que no siguem conscients d’aquesta associació. Uns exemples poden ser:


- A l’hora de dinar podem desconnectar i xerrar amb els companys; fer una aturada ens fa sentir molt bé i alleugera momentàniament l’estrès.

- Després de la jornada laboral, al arribar a casa, mengem quelcom dolç o salat, que ens ve de gust, però no és sa.

- Menjar per avorriment.


El gust del menjar resulta reforçador. I això, conjuntament amb el fet que ens fa sentir millor, el menjar esdevé quelcom més que mejar: una manera de fer front a situacions difícils, emocionalment complicades, avorrides...


Cal trencar aquest lligam. Com?


1. Identificant quines emocions ens porten a menjar més del que necessiten, o a escollir aliments que no hauríem de menjar.

2. Aprenent a gestionar les nostres emocions d'una manera més sana, incorporant estratègies que ens permetin controlar les nostres emocions, i no viceversa.


Pots provar de fer-ho tu pel teu compte; si consideres que no te'n surts o no obtens resultats suficientment satisfactoris, pots considerar consultar amb un professional.






4 vistas0 comentarios